Textos extrets de www.fornellsdelaselva.cat

El terme municipal de Fornells de la Selva té una extensió de 11,84 Km2 i una altitud mitjna de102 m. Pertany a la comarca del Gironès i està a la vall mitjana de l'Onyar, estès a banda i banda del riu, al pla de Girona.

El seu límit septentrional es troba annexat a Girona mitjançant l'antic municipi de Palau-Sacosta. A llevant, afronta amb el Quart d'Onyar i Llambilles i a migdia, seguint en part la riera de Boventó, amb el de Campllong; al sud-oest, amb la roureda d'en Gener, afronta amb Riudellots de la Selva;


Vista del municipi
a ponent, el límit del terme passa més enllà de la carretera N-II, que recorre la seva part oest, tot vorejant Aiguaviva i Vilablareix.

El territori és pla, drenat pel riu Onyar, que conforma un meandre situat gairebé totalment dintre del municipi. També hi passa el ferrocarril de Barcelona a Portbou, que té una estació en el nucli urbà. Dintre del terme municipal hi ha els veïnats de la Barceloneta, de la Selva, del Mas Cases i del Mas Serra, i la urbanització Fornells Parc, així com nombroses masies.

En línies generals l'ambient és mediterrani amb una pluviositat mitjana de 771,12 l/m2 i any.

Història

La documentació antiga fa esment d'un castell de Fornells des del 1049, quan fou cedit pels comtes Ramon Berenguer I i Elisabet a favor d'Hug Guillem i dels seus.

Més endavant, del 1053 al 1071, apareix en poder de la branca dels primers senescals de Barcelona, establerts a Amer, que més endavant es fusionaren amb la família Montcada, a la qual va pertànyer la seva possessió fins a principi del segle XIV.

Retornat a la corona, l'infant Joan el va vendre amb la seva jurisdicció a Francesc de Santcliment el 1328, i, més tard, apareix de nou en poder de la reialesa. L'índex de creixement demogràfic presenta a la vila una línia ascendent continuada, excepte una lleugera inflexió de primers del segle XX, aviat superada.

Aquest creixement demogràfic és atribuïble a la proximitat dels centres industrials de Girona i Cassà de la Selva, amb als quals el municipi de Fornells de la Selva té bona comunicació.

Demografia

El creixement demogràfic a Fornells presenta una línia clarament ascendent, excepte una lleu inflexió a principis del segle XX. Remuntant-nos a èpoques molt llunyanes, podem dir que el 1380 tenim notícies de 38 focs, o llocs habitats, que donen uns 170 habitatns en total. El 1553 es dóna el mateix nombre de focs.

El 1718 hi havia 180 habitants i el 1787 n'hi havia 344. En ple segle XIX, al 1860 ja habitaven a Fornells 861 persones que es repartien en 160 cases, 77 de les quals eren ubicades al centre del municipi. Però a la fi del segle trobem una davallada: el nombre total es redueix a 756 habitants.

Quant al segle passat, esmentar que el 1930 n'hi havia 798, el 1968 se'n comptaven 858 i el 1970 s'arribava als 900 habitants, que els podem distribuir d'aquesta forma: 427 al nuclii del poble; 126 al veïnat de la Barceloneta, 174 al veïnat de la Selva, 85 al veïnat del Mas Cases i 88 al veïnat del Mas Serra.

Finalment, el 1979, els habitants de Fornells pasaven del miler amb escreix. Aquest creixement demogràfic constatn en les darreres dècades és degut a la proximitat dels centres industrials de Girona i Cassà de la Selva, amb els quals el municipi de Fornells té bona comunicació.